Irene Polo

Irene Polo Roig ( - ) est une journaliste, publiciste, agent littéraire pour le théâtre et traductrice espagnole. Elle a été l'une des premières femmes journalistes de la presse catalane. Irene Polo, active dans la défense des droits du travail, a participé à la création de l’Agrupació Professional de Periodistes (Association des journalistes professionnels). À cause de la guerre civile espagnole, elle a vécu les trois dernières années de sa vie en exil à Buenos Aires, où elle s'est suicidée à l'âge de 32 ans.

Biographie

Irene Polo est née à Poble-sec, quartier de Barcelone, le . Son père, Antonio Polo, policier, est décédé jeune. Sa mère s'appelait Francisca Roig. Comme beaucoup d'autres femmes de l'époque, elle n'a pas pu faire d'études[1]. Elle a déménagé à Madrid en 1914.

Avant de faire carrière dans le journalisme, elle a travaillé comme responsable de la publicité pour la société de production cinématographique Gaumont[1]. Elle a commencé sa carrière de journaliste au magazine Mirador (es) en 1930 et a travaillé professionnellement à Barcelone jusqu'en 1936. Les articles publiés pendant ces années dans Imatges (ca), La Humanitat (es), La Rambla (ca), L'Opinió (ca), L'Instant (ca), La Publicitat et Última Hora (es)[alpha 1] sont des témoignages ironiques et brillants de la société et de la politique de l'époque. Elle a donné des articles sur la mode : l'apparition des pantalons pour femmes, celle du décolleté ; des rapports sur la vie sociale qui dénonçaient la mendicité à Barcelone, les mauvaises conditions de vie des travailleurs et des immigrants, et la vigilance politique, y compris celui dans lequel elle prétend être adepte de l'Action Nationale Jeunesse (es) ou des articles consacrés à la censure, alors qu'elle en était elle-même victime. En tant qu'envoyée spéciale, elle a rendu compte d'événements tels que le procès à Madrid du gouvernement catalan pour les événements d'octobre 1934 (en) ou les grèves révolutionnaires dans les mines de Sallent et Súria. Elle a interviewé l'homme politique Santiago Casares Quiroga en Galice. Elle a combattu pour le droit du travail et a participé à la création de l'Agrupació Professional de Periodistes (Association des journalistes professionnels)[1],[3].

Elle a participé, mais moins fréquemment, à d'autres périodiques : Films Selectos, Gran Proyector[alpha 2], El Be Negre, Mundo Gráfico, La Veu de Catalunya, El Noticiero Universal, la Revista de Catalunya[5].

Irene Polo, journaliste, a défendu les progrès dans la société, comme dans les pages de La Rambla le , où elle publie une compilation d'entretiens avec des femmes marquantes de la société catalane (Aurora Bertrana, Carmen Cortés de Aguada, Mercè Plantada i Vicente (es) et Margarita Xirgu) qui détaillent ce qu'elles espèrent en 1932, qui serait, selon Irene Polo, « une nouvelle ère pour notre féminisme »[6].

Elle était ouvertement homosexuelle et adepte du nudisme. Elle a fondé, en 1933, l'Agrupació Professional de Periodistes (Association professionnelle des journalistes)[7].

En 1936, Irene Polo se rend aux États-Unis en tant qu'agent de la compagnie théâtrale de Margarita Xirgu. Lorsque la compagnie a été dissoute en 1939, elle n'a pas pu retourner à Barcelone en raison de la guerre civile espagnole et a vécu en exil à Buenos Aires avec sa mère et ses sœurs, qui ont pu fuir la guerre[8]. Là, elle a travaillé comme traductrice en français et en anglais pour les éditeurs Losada (es) et Sopena. En , elle accepte le poste de directeur de la publicité pour Xavier Serra, propriétaire des parfumeries Dana à Barcelone[9].

Elle tombe dans une profonde dépression. Dans une correspondance avec le peintre Miquel Villà (es), elle avoue souffrir de dépression nerveuse : « J'ai une dépression nerveuse terrible et une angoisse, je ne sais pas si je pourrai résister au cas où cela devrait durer plus longtemps »[10]. Son amour pour Margarita Xirgu n'étant pas payé de retour[3] et l'impossibilité de retourner dans son pays la poussent à se suicider à Buenos Aires, le , à l'âge de 32 ans[1]. Elle est enterrée au Cimetière de la Chacarita[6].

Commentaires

  • « Polo va revolucionar el periodisme dels anys 30 amb reportatges brillants i entrevistes inèdites, com quan va aconseguir la de Buster Keaton i el va fer riure. Una breu i intensa vida de pel·lícula, amb final tràgic inclòs. »[alpha 3],[11]
  • « Irene Polo fue, sin duda, una de las representantes más potentes y brillantes de ese periodismo, protagonizado, en su gran – gran – mayoría, por hombres, como Víctor Alba, Carles Sentís, Sempronio, Tísner o Josep M. Planes. »[alpha 4],[6]

Publications

  • (pt) Irene Polo (édition de Glòria Santa Maria et Pilar Tur), La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936), Barcelone, Quaderns Crema (es), (ISBN 84-7727-389-8, lire en ligne)

Traductions

  • Jules Sandeau, El dia sense demà, traduction de Le jour sans lendemain, Barcelona, Quaderns Literaris, 96, 1936
  • Émile Zola, Miserias humanas, traduction de Pot-Bouille, Sopena Argentina, 1952
  • Romain Rolland, Vida de Beethoven, Librería Hachette, 1945
  • Octave Aubry, Vida Privada de Napoleon, Losada, 1939
  • André Maurois, Ariel o la vida de Shelley, Losada, 1939
  • Jane Austen, Orgullo y prejuicio, Juventud Argentina, 1941
  • Guy de Pourtalès, Wagner: historia de un artista, Losada, 1941
  • Jules Romains, El 6 de octubre ; El crimen de Quinette [Los hombres de buena voluntad], Losada, 1941

Articles

  • « Barcelona-Sitges-Barcelona, amb Buster Keaton, Lluís Alonso i Norma i Natàlia Talmadge », Imatges,
  • « “Any nou, vida nova”. Ara va de debò. Com veuen algunes dones catalanes l’any 1932 el primer que estrena la República i que inicia una era nova per al nostre Feminisme », La Rambla,
  • « Feminisme. Clara Campoamor i el vot de les dones », La Humanitat,
  • « Jornades tràgiques. Sallent, el cau de l’angúnia », La Rambla,
  • « Dret de defensa. El primer moviment d’Aliança Obrera », La Rambla,
  • « Les modistes que aquesta nit no aniran a ballar », Última Hora,
  • « La Xirgu parla de Valle-Inclán a Última Hora », Última Hora,

Bibliographie

  • (ca) Mar Casas Honrado, Irene Polo: Bocetos de la vida y la obra de una periodista meteórica, Memoria Académica,
  • (ca) Albert Guasch Rafael, Virginia Luzón, Alan Ruiz Terol, Irene Polo i la història de la Catalunya de la Segona República, Universitat autónoma de Barcelona, (lire en ligne)
  • Josep Maria Casasús i Guri (ca), Periodisme que ha fet història, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1991
  • Elvira Altés (es), Les periodistes en el temps de la República, Diputació de Barcelona, 2007
  • (ca) Carme Serrallonga (es) et Maria Llonc (18 dones invisibles de la nostra història), « Més històries de dones », ara.cat, ? (lire en ligne, consulté le )
  • (ca) Víctor Alba, Andreu Nin, Editorial Pòrtic,
  • Montserrat Bacardí (ca), Pilar Godayol, « Catalan, women, translators, and theorists », Journal of Iberian and Latin American Studies, 22:3, 2014, p. 215-227.
  • (ca) Jordi Rovira, « Pionera, brillant, oblidada », Col·legi de Periodistes de Catalunya, (lire en ligne, consulté le )
  • (ca) Report, « Pioneres, periodistes », Report.cat. Setmanari d'anàlisi de periodisme i comunicació, (lire en ligne, consulté le )

Notes et références

Notes

  1. D'après Víctor Alba, Irene Polo fut rédactrice en chef de Última Hora[2]
  2. « La Superviviente de un Drama. Una entrevista con Teresita Guitard, la que fue secuestrada por Enriqueta Martí »[4]
  3. « Irene Polo a révolutionné le journalisme dans les années 1930 avec des reportages brillants et des interviews inédites, comme lorsqu'elle a contacté Buster Keaton et l'a fait rire. Une vie brève et intense, comme on en voit au cinéma et avec une fin tragique. »
  4. « Irene Polo a été, sans aucun doute, l'un des représentants les plus importants et brillants de ce journalisme, avec des hommes (en grande - grande - majorité) tels que Víctor Alba, Carles Sentís (es), Sempronio (es), Tísner (es) ou Josep Maria Planes (es). »

Références

  1. (ca) « Irene Polo (1909 - 1942) - Narrativa i pedagogia » (version du 12 novembre 2010 sur l'Internet Archive), BIOGRAFIES DE DONES CATALANES,
  2. Alba, p. 24.
  3. (ca) Diari de Girona, « La Xirgu i la dissortada Irene Polo - Opinió - Diari de Girona », www.diaridegirona.cat, (lire en ligne, consulté le )
  4. Gran Proyector, novembre 1930 [lire en ligne]
  5. Mar Casas, « Ara més que mai, Irene Polo », D’estil, 2017 [lire en ligne]
  6. Casas.
  7. Report.
  8. (es) Jesús Mª Monge, « Irene Polo, La fascinació del periodisme. Cròniques(1930-1939). Reseña de Josefa Bauló », sur www.elpasajero.com, Barcelona, Quaderns Crema, (consulté le )
  9. Elvira Altés Rufias, Diccionari biogràfic de dones [lire en ligne]
  10. Rovira.
  11. Serrallonga.

Liens externes

  • Portail de la littérature
  • Portail du journalisme
  • Portail des femmes et du féminisme
  • Portail LGBT
Cet article est issu de Wikipedia. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.