varrolh
Occitan
Étymologie
- Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
varrolh [baˈrul] |
varrolhs [baˈruls] |
varrolh [baˈrul] (graphie normalisée) masculin
- Verrou.
- Per çò qu'es del sòrt de las lengas e culturas de França, es pas la meteissa vitessa qu'es adoptada : quinze meses aprèp lo refús del Conselh constitucional d'una ratificacion per França de la Carta europèa de las lengas regionalas o minoritàrias, cap de mesura concrèta o d'iniciativa fòrta es pas estada presa per levar lo varrolh de la Constitucion e en particulièr de son article 2 que fa del francés la sola lenga legala de França e balha pas cap d'estatut a las autras lengas. — (site ostal.sirventes.pagesperso-orange.fr)
- Beatrix de Caylus aviá tirat lo varrolh. — (site faugeres-losautarocs.pagesperso-orange.fr)
Notes
- Forme prédominante en biterrois notamment.
Variantes
- ferrolh
- farrolh
- verrolh
- vorrolh
Prononciation
- languedocien : [baˈrul], [baˈʁul]
- France (Béarn) : écouter « varrolh [Prononciation ?] »
Références
- Christian Camps, Atlas linguistique du Biterrois, Institut d’études occitanes, Béziers, 1985, p. 528
- Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002 → consulter cet ouvrage
- Éric Chaplain, Dictionnaire gascon (béarnais)-français, 2002.
- Aimé Vayssier, Dictionnaire patois-français du département de l’Aveyron, 1879 → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.