conèixer

du latin cognōscĕre.

conèixer transitif (conjugaison)

1. Connaître.
   • Si hi llegireu
     coneixereu
     ab prou claror
     la gran error
     tan manifesta,
     la deshonesta
     e viciosa
     tan perillosa
     amor inica
     que hui es practica,
     més pecoral
     que humanal,
     sols per delit. — (Jaume Roig, Espill, préface, 2ème partie)
2. Reconnaître, discerner.

• (valencien) conéixer

• catalan central : \ku.ˈnɛ.ʃə\
• catalan nord-occidental : \ko.ˈne.ʃe\
• valencien : \ko.ˈnej.ʃeɾ\, \ko.ˈne.ʃeɾ\
• baléare : \ku.ˈnə.ʃə\
• majorquin : \ko.ˈnə.ʃə\