Adolf Pizcueta

Adolf Pizcueta i Alonso, à Valence en 1901 et mort à Valence en 1989, est un homme politique et promoteur culturel valencien.

Biographie

Président de Joventut Valencianista en 1921 et ancien collaborateur de Pàtria Nova, il se sépare d'Unió Valencianista Regional en 1923 avec le groupe libéral dirigeant de la revue València Nova. Il collabore à des publications comme El Crit de la Muntanya, Nostra Parla et La Correspondencia de Valencia. En 1928, il fonde la maison d'éditions l'Estel et est l'un des dirigeants de la Taula de Lletres Valencianes Table des lettres valenciennes »), d'où il défend à partir de 1932 l'uniformisation orthographique du catalan au Pays valencien à travers les Normes de Castellón. Il est également membre fondateur de l'Agrupació Valencianista Republicana et dirige la revue Avant.

En 1933, il entre en contact avec Enric Valor et Miquel Duran i Tortajada, et dirige avec eux l'institution culturelle Proa et son organe d'expression, Timó.

Durant la guerre civile espagnole, il reste à Valence et fait partie de la délégation valencienne au Seconde Congrès international de défense de la culture en 1937.

Après la guerre, il se consacre à des travaux d'éditions en catalan au Pays valencien, souffrant de la censure du régime franquiste, ainsi qu'à la section de littérature et philologie de Lo Rat Penat. Il défend la réactivation de la maison d'édition Estel en 1962, préside la Fondation Huguet et l'éditeur Bibliovasa. En 1978, il est nommé vice-président d'Acció Cultural del País Valencià. En 1985, il fait don de sa bibliothèque personnelle à la Bibliothèque de Valence. Il reçoit en 1987 le prix Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalogne.

Voir aussi

Bibliographie

  • (ca) Santi Cortés Carreres (préf. Josep Benet), València sota el règim franquista (1939-1951) : Instrumentalització, repressió i resistència cultural, Valence / Barcelone, Institut de filologia valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, coll. « Biblioteca Sanchis Guarner », , 378 p. (ISBN 8-478-26599-6)
  • (ca) Alfons Cucó, El valencianisme polític : 1874-1936, Valence, Garbí, , 1re éd., 472 p.
  • (es) José Antonio Piqueras et Javier Paniagua, Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005, Valence, Institució Alfons el Magnànim/Fundación Instituto de Historia Social, , 586 p. (ISBN 978-8-495-48480-2, lire en ligne), p. 446
  • (ca) Faust Ripoll Domènech, Valencianistes en la post-guerra : Estratègies de supervivència i de reproducció cultural, Catarroja, Afers, , 316 p. (ISBN 978-8-492-54231-4)

Article connexe

Liens externes

  • Portail de la politique
  • Portail de la culture
  • Portail du Pays valencien
Cet article est issu de Wikipedia. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.